martes, 10 de marzo de 2009

Opinió i coses relacionades amb el llibre

Avui vaig a posar la meua opinió del llibre, articles, coses amb què he relacionat el llibre, etc.


OPINIÓ PERSONAL
Aquest llibre m'ha agradat bastant, encara que en alguns capítols s'exagera el caràcter de la dona que tracta. Però ajuda a comprendre que no totes les dones som iguals i que tenim diferents formes de reaccionar, de pensar, de ser...
És un llibre entretingut que no avorrix perquè els capítols son curtets i quan acabes un, l'altre té un tema i una dona totalment diferents...


·Ara m'agradaria posar una pàgina que he trobat on posen notícies, articles i moltes coses relacionades amb les dones:
http://www.donesenxarxa.cat/


·També he trobat una pel·lícula que, per la seua sinopsi (encara no l'he vista), l'he relacionada amb el llibre. La pel·lícula s'anomena "Todo sobre mi madre" i aquesta és la seua sinopsi:





"Manuela perd al seu únic fill el mateix dia que ell compleix 17 anys. Destrossada per aquesta pèrdua, viatja fins a Barcelona d'on va sortir embarassada a la recerca d'Esteban, el pare del seu fill qui mai va saber que ho era. Manuela intentarà buscar de nou sentit a la seva vida a través d'una sèrie de dones que anirà trobant i cuidant."







Aquesta pel·lícula té un alt contingut sobre els problemes de les dones i els diferents tipus d'afrontar-los que tenim:

"Todo sobre mi madre és un homenatge a les dones, el que no implica que sigui una pel·lícula per a dones, ni tan sols amb missatge feminista. Les dones de la pel·lícula es donen suport mútuament i ens parlen sobre compartir el patiment, sobre la capacitat humana per a superar el dolor de la pèrdua, sobre la possibilitat del respecte i del perdó. La pel·lícula se centra en el món de les dones i del femení fins el punt que només hi han tres personatges masculins (el fill de Manuela, el pare de Rosa malalt d'Alzheimer i l'actor de teatre) i dos transsexuals."

"Les situacions més dures amb les que ens podem trobar a la vida, prenen tal naturalitat que, al llarg del relat, se sent aquest dolor, aquesta amargura i aquesta angoixa provocades per la mort del fill, la malaltia, la soledat, la dependència emocional... Davant d'això, les dones el que fan es acompanyar-se i parlar de una forma d'espontània solidaritat que la pel·lícula il·lustra molt bé. Totes les protagonistes tenen en comú que estan soles, encara que tenen ple domini de la seva soledat, i que comparteixen algun secret, algun que amaguen i que tracten d'afrontar amb les seves armes: l'enteresa, la tendresa, la comprensió i la lluita continuada. D'alguna manera, els sentiments són els veritables protagonistes de la pel·lícula dons són personatges que pateixen situacions límit i que per a suportar-ho s'aferren als seus sentiments que les converteixen en autèntiques persones. Amb el grup de personatges femenins, el director ens ofereix una panoràmica de diferents tipus de dona i sembla que ens suggereix reflexionar sobre les ombres i llums de cadascuna: Manuela és la forta d'esperit, amb afany de superació, íntegra i que no es deixa vèncer per les atrocitats, encara que en la seva vida fuig i torna desorientada. Huma és una dona d'aparença forta, d'aspecte imponent, però que amaga una enorme fragilitat en el seu interior i ens mostra la desesperació d'una persona disposta a suportar lo insuportable per amor. Rosa és la dona bondadosa i delicada, que té com objectiu primordial ajudar als altres i, a la vegada busca companyia , algú per a substituir a aquesta mare tan egoista que té. Agrado és la dona que tracta de construir-se a sí mateixa tal com explica en el seu monòleg en el teatre: "m'ha costat molt ser autèntica, però no s'ha de ser garrepa(...) perquè una dona és més autèntica quan més se sembla al que ha somniat d'ella mateixa"."

Tota aquesta informació l'he treta de la següent font:
http://www.edualter.org/material/cineiddssrr/madrecat.htm

Pose la direcció d'un video del resum de la pel·lícula:
http://www.youtube.com/watch?v=ZsLjZIgOQI4



·Per a acabar, vaig a posar una pàgina on podem trobar dones representades artísticament; com representen els artistes els diferents tipus que hi ha de dones amb les seus obres d'art (m'ha paregut molt interessant). Escric l'enllaç perquè és molt llarga per a posar tota la informació al blog:
http://www.revistadearte.com/ca/2008/11/24/mujeres-en-el-arte/



Fins ací el meu treball sobre el llibre Dones, d'Isabel-Clara Simó, que m'ha fet investigar i aprendre noves coses sobre nosaltres... les dones.


Raquel Martínez i Sempere, 1er BAHD

1 comentario:

Surró Moreno dijo...

Molt bé, Raquel. T'ho has currat. Has parlat amb molta profunditat del llibre i, a més, has aprofitat per fer una reflexió internàutica molt interessant (especialment pel costat artístic) sobre al condició de la dona. Enhorabona. L'únic que no sé és si el llibre t'ha agradat molt o no massa.